Història
El 25 de juny de 1916 es veien acomplerts els somnis dels germans Joaquim i Alberta Inglada Via: la inauguració d’un asil per a persones grans necessitades. Sorgia així per primera vegada a Vilafranca del Penedès un nou espai que donava servei de residència a aquestes persones, el qual passaria a formar part del paisatge humà, social i urbà de la capital de l’Alt Penedès.
Els mateixos germans Inglada Via inicialment es van ocupar de la direcció del centre, el qual acollia 12 persones el 1916. El 1918 es va constituir la Fundació Asil Inglada Via, quan els germans van fer donació de l’edifici a l’esmentada Fundació.
Teixit social de la nostra ciutat
Des d’aquell 18 de juny de 1916 la residència ha funcionat de manera ininterrompuda al servei de les persones grans de la comarca, creixent i integrant-se a la ciutat i a la seva gent, ajustant el seu funcionament als costums i necessitats de cada moment històric i deixant empremta al teixit social de la nostra ciutat i comarca.
L’edifici
El caràcter assistencial de l’entitat quedava també reflectit ja en la singularitat del mateix edifici: una obra modernista que marcaria per sempre més el paisatge urbà vilafranquí. Un cop es va inaugurar l’equipament, els germans Inglada Via van comptar amb la col·laboració de la congregació religiosa de les Germanes Josefines, les quals van assumir la gestió del centre durant 94 anys, fins al 2010.
Amb el suport de la Fundació Especial Pinnae
La Fundació Especial Pinnae dóna suport a la residència i garanteix la viabilitat econòmica, en heretar el compromís fet el 1957 per l’antiga Obra Social de Caixa Penedès.
